Una aproximació tan planera i objectiva a un dels moments més interessants i alhora desconeguts de la nostra història representa, enmig de tanta ignorància deliberada que patim, un luxe fabulós.
Des d'aspectes generals, com la renúncia de totes les oligarquies -inclosa l'èlit dirigent amb capacitat decisòria de l'anarcosindicalisme-a una revolució que el poble anava bastint de manera natural, fins a "detalls" de molta trascendència com l'animalisme o la desaparició dels cops de puny a la boxa... Bravo!
No oblidar anècdotes boníssimes com les milicianes a les barricades disparant a l'altaveu de García Oliver o comentaris entranyables com el senyor que diu "l'enterrament de Durruti havia de durar un dia i per mi hauria de durar dues mil hores."
"La producció es va humanitzar", s'hi diu. "al capitalisme li interessava amagar que això estava passant i estava funcionant", s'hi diu. "Stalin no en volia saber res de la revolució catalana."
